Pels que han perdut la seva condició de ciutadans

Com cridaríem als ciutadans i ciutadanes que per causa de guerres, dictadures o misèries perden la seva condició de persones?
Refugiats i refugiades.

Aquesta mot hauria d’implicar tenir fins i tot, més drets que un ciutadà normal. Perquè quan eren residents a la seva llar, (com tu o com jo ara), els representans politiques; (els seus i els nostres), van pactar, acordar i definir compromisos. Lleis que en realitat ningun voldria mai se haguessin de fer servir.

…tot això solament per dir que ara més que mai el meu desig és que per cap motiu ens vegem en la necessitat de demanar refugi, perquè ara ja coneixem el que ens esdevindria…

Dillums 26 de juny al vespre ens vam reunir una vegada més a l’abraçada de L’Acullidora. Aquesta vegada; després de mes de dos anys, els alla reunits ens vam empolainat amb un raig d’esperança per somriure.

Vam escoltar a la Maria Hilda, Presidenta de Assat50 lleguir el manifes d’ Assat50 que diu asì:

 

MANIFEST REFUGIATS ACOLLIDORA 25 DE JUNY DEL 2018 

Les persones que formem Assat50, per la situació de desocupació que vivim, passem per estats desesperants, i de dol per la pèrdua del treball, de manera que el sentiment és de desànim i fins i tot de perdre la qualitat de persones. Per això creiem que d’alguna manera, entenem millor el patiment i la desesperació de qui escapa de la guerra, els conflictes, la mort i/o la misèria, etc., i no troben en el seu camí més que portes tancades, rebuig, indiferència i incertesa.

 

La passada setmana l’ONU va informar que, per conflictes armats, guerres civils, catàstrofes naturals, sequera, fam, persecucions, violència, etc., gairebé 69 milions de persones es van desplaçar al món en 2017, d’aquests segons ACNUR, els refugiats que van fugir per escapar dels conflictes i de la persecució van ser més de 25 milions, gairebé 3 milions més que en 2016. Segons aquesta entitat es tracta de la crisi de refugiats més greu des de finals de la Segona Guerra Mundial.

 

Aquestes persones no volen deixar enrere les seves vides i les seves famílies, fan un viatge molt perillós per arribar a la Unió Europea. Ho deixen tot per fugir, i la majoria han de triar entre una cosa horrible o altre encara pitjor, ja que durant la travessia pateixen fam, set, tortura, maltractaments, violacions, etc., qui més pateix són els nens les dones, també les persones grans. A més qui ha de passar per Turquia ha de tractar amb contrabandistes i traficants de sers humans, i fins i tot d’òrgans, per ser embarcats en naus precàries, amb armilles salvavides falses i ningú experimentat que navegui, a canvi d’altes sumes de diners.

Pateixen desesperació, dolor, fatiga i abusos dels drets humans. A vegades, paguen amb la seva pròpia vida. A Assat50, pensem que tot això és inhumà, il·legal i intolerable.

 

El 2017 Espanya només va oferir protecció a poc més d’una de cada tres sol·licituds d’asil, i es van rebutjar gairebé 8.700, pel que es situa per sota de la mitjana europea, segons CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), només es van concedir 4.700 peticions d’asil, el 0,8% del total en la Unió Europea (UE), que va ascendir a 538.000. El dret d’asil està en crisi. Espanya ha tingut fins ara una de les polítiques de reconeixement, defensa i protecció de les persones perseguides més febles d’Europa.

 

D’altra banda la gestió d’aquesta crisi mitjançant retallades excessives, supressió dels fons necessaris per protegir els drets socials i impagaments de les administracions, està portant a moltes ONG’s (cobreixen les ineficiències dels governs), a l’endeutament, i al tancament.

 

Europa i el món poden, i tenen l’obligació humana d’ajudar a les persones que fugen de la guerra, i que se l’hi tracti com a persones humanes. En lloc d’això, Europa amb l’acord de Turquia, signat el març del 2016, ha vulnerat la Carta Internacional de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, el Conveni Europeu de Drets humans i la Convenció de Ginebra per als Refugiats, així com diferents Directives europees en matèria d’asil. Un acord que propicia el naufragi de l’Europa social. Amb aquest acord es van posar en evidència polítiques més centrades a protegir fronteres que a dedicar recursos al salvament de vides, la qual cosa va provocar l’obertura d’altres vies més perilloses i costoses, com la del Mediterrani Central, convertint-ho en la fossa comuna més gran al món, a on, als últims 15 anys han mort més de 25.000 persones, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). L’acord utilitza a les persones refugiades com a moneda de canvi.

 

No podem estar impassibles mentre la mort arriba cada dia a les nostres platges, i milers de famílies que fugen de la guerra a Àfrica, Orient Pròxim i Àsia Central, i s’amunteguen en ports, estacions, trens i carreteres a l’espera d’una resposta humanitària per part d’Europa. No es tracta d’un gest de caritat, es tracta de garantir un dret humà, el de l’asil.

Des d’Assat50, volem dir que aplaudim la mesura del govern, quan l’11 de Juny passat, va decidir acollir als 629 immigrants de l’Aquarius, així com la voluntat del ministre de l’interior de retirar de les tanques de Ceuta i Melilla i les concertines. Esperem que això sigui el precedent de noves polítiques d’acolliment.

 

Com Associació, a Assat50, tenim el deure ètic i moral d’insistir perquè, sense condicions de raça, religió, creences polítiques, lloc de procedència, etc., es tracti amb dignitat a totes les persones, i perquè es respectin els drets de tothom d’igual manera, el que és protegir el nostre futur, pel que li demanem:

 

A la Unió Europea i als seus Estats membres:

 

  • Que treballin per detenir les guerres i els conflictes, i derivat d’això l’èxode de persones que fugen cap a les fronteres, de manera especial instem a Nacions Unides que actuí per posar fi a la guerra a Síria.
  • Que es canviï l’enfocament de les polítiques de migració i asil, posant al centre a les persones i els seus drets.
  • Que s’arribi a acords entre les països de la UE, per donar solució al problema.
  • Que es compleixi la legalitat europea i l’internacional, en mataria d’asil.
  • Abolir l’acord de la UE i Turquia.

Al govern d’Espanya li demanem:

 

  • Que defensi davant Europa detenir les guerres i els conflictes, i derivat d’això l’èxode de persones que fugen cap a les fronteres, i de manera especial la guerra de Síria, aquestes persones no volen venir a Europa, simplement volen que es pari la guerra. S’estimen molt el seu país i la seva gent.
  • La retirada de l’acord de la UE i Turquia.
  • Que defensi una postura a les institucions europees, pel compliment de la legalitat i el respecte als drets humans de les persones migrades i refugiades, i que s’arribi a acords per donar solució a la problemàtica.
  • Que segueixi actuant per agilitar l’acolliment de persones refugiades a través dels programes d’assentament i reubicació, en bones condicions.
  • Que Incrementi els fons per ajuda humanitària- L’atenció a ‘aquestes persones ha de garantir-se amb fons específics, suficients i sostinguts en el temps.
  • Que treballi per contribuir a la generació d’actituds positives, i contràries al racisme o a la violència, i dugui a terme accions específiques d’informació i sensibilització sobre la situació d’emergència actual i les seves causes, per evitar missatges de caràcter xenòfob, discriminatori o racista cap a la població migrant i refugiada.

 

Share
error20

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

error

Share

Facebook
Facebook
LinkedIn