Invisibles que no podem oblidar

Sembla que tot canvia en aquest món, menys el títol que li he posat a aquest article què hi faig per deixar constància de la sortida, (dins de les activitats en la Setmana de la Solidaritat), per visitar “El camp de refugiats d‘Argelers”,  “La tomba de Machado a Cotlliure”  i  “La Maternitat Suïssa a Elna”.

Vam gaudir de l’Assumpta Montellà, historiadora i autora del llibre: «La Maternitat d’Elna». Què va ser la nostra guia.

«Invisibles que no podem oblidar» L’epígraf que serveix per agermanar passat i present …

… Pel passat, ja no podem fer res més que escriure-ho com esquela a anònims monuments, què els hi serveixen com tombes.

Però que es gravi a cisell; perquè amb cada cop es vagi component el seu propi rèquiem…

…Pels milers de víctimes que per conflictes a el seu lloc d’origen; han de fugir de la seva llar.

Al nostre present, «Invisibles que no podem oblidar», es una crida…

… Una invocació que, malauradament, hem de fer continuï vigent.

Però ara, si la fem servir com al·legat, com edicte o com a axioma no caldrà mai més esculpir-la a cap sepultura.